Llibre proposat per la tertúlia del dia 4 de novembre de 2013

Ian McEwan (Aldershot, Anglaterra, 1948) és un dels escriptors més destacats del panorama literari en llengua anglesa. Ha publicat dos reculls de contes i vuit novel·les, entre les quals hi ha Gossos negres (Edicions 62, 1993). També és autor de llibres infantils i guions cinematogràfics. La seva obra ha obtingut un ampli reconeixement de la crítica i ha estat premiada diverses vegades. Empúries li ha publicat Amsterdam (1990), guanyadora del Premi Booker del 1998, i Expiació (2002). Altres títols: El inocente (1990), En las nubes (1994), Amor perdurable (1997), A la platja de Chesil (2007), Solar (2010), Operació caramel (2012).
Dissabte
Henry Perowne és un home feliç. Té quaranta-set anys, és un neurocirurgià reconegut i està casat amb la Rosalind, una advocada d’èxit. S’estimen, i també estimen els seus dos fills, un músic amb un futur brillant i una poeta jove. El dissabte 15 de febrer de 2003, dia de les grans manifestacions contra la guerra d’Irak, Henry es desperta intranquil abans que es faci de dia i, casualment, és testimoni d’un accident d’avió. La seva angoixa, que no s’adorm amb els seus hàbits quotidians, minarà lentament però segura la placidesa de la seva vida trencant l’harmonia de casa seva i el quadre de la seva felicitat aparentment indestructible. Magistralment escrita i amb un pols narratiu excepcional, Ian McEwan ens brinda, una vegada més, una obra mestra de la literatura contemporània construïda amb mestratge i gran habilitat narrativa. Dissabte és una novel·la refinada, esplèndidament escrita, i molt inquietant (Matt Thorne, Literary Review). Dissabte és una novel·la esplèndida, que ens sobressalta, ens commou i ens fascina a cada pàgina. Tots aquells que tinguin algun interès en la literatura contemporània voldran llegir-lo immediatament (David Sexton, Evening Standard). Dissabte és prou subtil com per llegir-se com una advertència contra l’intervencionisme o contra l’aïllament. I, com en les millors novel·les polítiques, les proves i els arguments estan distribuïts amb curada ambigüitat (Mark Lawson, The Guardian).