Llibre proposat per la tertúlia del 8 de gener de 2018
PATRIA     Fernando Aramburu

El dia en què ETA anuncia l'abandonament de les armes, Bittori es dirigeix ​​al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on van viure. Podrà conviure amb els qui la van assetjar abans i després de l'atemptat que va trastocar la seva vida i la de la seva família? Podrà saber qui va ser l'encaputxat que un dia plujós va matar el seu marit, quan tornava de la seva empresa de transports? Per més que arribi d'amagat, la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la seva veïna Mirin, amiga íntima en un altre temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista empresonat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què va passar entre aquestes dues dones? Què ha enverinat la vida dels seus fills i els seus marits tan units en el passat? Amb els seus estrips dissimulats i les seves conviccions indestructibles, amb les seves ferides i les seves valenties, la història incandescent de les seves vides abans i després del cràter que va ser la mort del Txato, ens parla de la impossibilitat d'oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.

Llibre proposat per la tertúlia del 4 de desembre de 2017

entre dos silencis   Aurora Bertrana

  Acabada la Segona Gerra Mundial, Aurora Bertrana s’allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d’Étobon, on l’ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són al cementiri, afusellats per la Gestapo una tarda de l’any 1944. Durant uns mesos, Aurora conviu amb dones estenallades pel record dels seus morts. A través de les converses, la presència tenaç dels afusellats se li va imposant: “Vaig comprendre que no m’alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.” Entre dos silencis és aquest alliberament en forma de novel·la.

Llibre proposat per la tertúlia del 6 de novembre de 2017
L'home de mar  Catherine Poulain

 A Kodiak, als confins del món, ningú no pregunta pel passat i un estrany lligam fraternal s’estableix entre els que embarcaran i sortiran a pescar el bacallà negre, els halibuts o el cranc. La Lili, sense haver pescat mai abans, en formarà part. A canvi, però, de sotmetre’s a les subtils lleis no escrites que regeixen les relacions entre els homes a bord i a la rutina de les jornades de pesca, durant les quals portarà al límit l’endurança del seu cos menut: dormir a terra, la sal que crema la pell, seguir clavant el ganivet al ventre llis dels peixos, fascinar-se pel cor que encara bat i engolir-lo.

A partir de les seves pròpies experiències com a pescadora a Alaska, Catherine Poulain ens ofereix una novel·la èpica que eleva les gestes quotidianes d’éssers marginals a la categoria de mite. Homes herois que planten cara a les onades o que lluiten amb les enormes preses que cal esbudellar quan són a mar; confosos i ingenus quan són a terra, vençuts per l’alcohol i els propis somnis.

Propera tertúlia el 2 d'octubre de 2017 a les 19:30 h
Llibre proposat:
Pura sang   Ada Castells 
Sinopsi

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d'una illa i el terror d'una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se'n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s'ha de tenir por de res. A Pura sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l'Eixample marquen el ritme d'una novel·la que segueix el fil d'un misteri. Una història passional amb elements gòtics que explora els límits de la bogeria i que ha estat guardonada amb el Premi Sant Joan 2012.

llibre proposat per la tertúlia del 4 de setembre de 2017
Nosotros en la noche    Kent Haruf

Louis Waters i Addie Moore porten gran part de la seva vida sent veïns en la plàcida localitat de Holt, a Colorado. Tots dos van enviudar fa anys i acaben de franquejar les portes de la vellesa, de manera que no han tingut més opció que acostumar-se a estar sols, sobretot en les hores més difícils, després del vespre. Però Addie no està disposada a conformar-se. De la forma més natural, decideix fer una inesperada visita al seu veí: «Em preguntava si vindries a passar les nits amb mi. I parlar ...». Davant tan sorprenent proposta, Louis no pot fer altra cosa que accedir. Al principi se senten estranys, però nit rere nit es van coneixent de nou: parlen de la seva joventut i els seus matrimonis, de les seves esperances passades i les seves pors presents, dels seus èxits i errors. La intimitat entre els dos va creixent i, tot i les enraonies dels veïns i la incomprensió dels seus propis fills, albiren la possibilitat real de passar junts la resta dels seus dies.

Llibre proposat per la tertúlia del 7 d'agost de 2017
Els meus començaments        Panait Istrati

Els meus començaments són els records de joventut de Panait Istrati  escrits en una prosa rica, poètica i deliciosa. És un llibre breu, intens, bell amb una forta càrrega emotiva que no us pot passar desapercebut. És d’alta recomanació. Panait Istrati fou un escriptor romanès en llengües francesa i romanesa, va néixer a Braila. Fill natural d’una bugadera romanesa i contrabandista grec, va fer tota mena de feines per guanyar-se la vida. El 1906 se’n va anar cap l’Orient Mitjà sense documents ni diners. El 1921, després d’instal·lar-se a França i desesperat per la malaltia, la pobresa i la mort de la seva mare, es va intentar suïcidar. El van trobar agonitzant amb una carta adreçada a Romain Rolland, el qual fascinat per la força de la seva escriptura, va signar el prefaci de Kyra Kyralina. El 1927 i el 1929 va visitar la Unió Soviètica, on es va trobar amb altres escriptors, com Nikos Kazantzakis, però la seva crítica contra els abusos del règim comunista el va allunyar de molts intel·lectuals que coneixia. El 1930 va tornar definitivament a Romania.

Llibre proposat per la tertúlia del 3 de juliol de 2017
   

 

1946, Londres. L’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra.

Llibre proposat per la tertúlia del 6 de juny de 2017
Olive Kitteridge     Elizabeth Strout

Premi Pulitzer 2009. Olive Kitteridge és una mestra retirada que viu en un petit lloc de Maine, a Nova Anglaterra. De vegades dura, altres pacient, de vegades lúcida, altres abnegadament cega, Olive Kitteridge lamenta les transformacions que han agitat el petit poble de Crosby i la deriva catastròfica que va prenent el món sencer, però no sempre es dóna compte dels canvis menys perceptibles que afecten les persones més properes: la desesperació d'un ex alumne que ha perdut les ganes de viure; la solitud del seu propi fill, que se sent tiranitzat pels capricis irracionals d'Olive; i la presència del seu marit, Henry, que viu la seva fidelitat conjugal com una maleïda benedicció. Mentre la gent del lloc va afrontant els seus problemes, siguin lleus o greus, Olive Kitteridge va prenent consciència de si mateixa i de les persones que l'envolten, moltes vegades dolorosament, però sempre amb una honestedat entranyable. Olive Kitteridge és un magnífic retaule de vides. Elizabeth Strout descriu amb una gran precisió psicològica els excessos de la condició humana.

Llegir teatre.

Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies). Davide Carnevali ha acceptat l’encàrrec del Teatre Nacional d’enfrontar-se a la força trencadora del Teorema pasolinià amb l’ànim de qüestionar l’autèntica capacitat política —transformadora— del gest artístic i la renovació dels codis lingüístics. Carnevali ha reobert l’obra i l’ha posada en contacte amb les seves fonts, les escriptures sacres; procurant instaurar alhora un nou diàleg amb la contemporaneïtat. Això significa fer que l’obra parli una llengua plena, viva, actual: es tracta de polemitzar amb l’estètica i el llenguatge d’avui, tal com volia Pasolini per al seu Teorema fa cinquanta anys.

Llibre proposat per la tertúlia del 8 de maig de 2017

Estimat Michele    Natalia Ginzburg

   Deu anys després de la publicació de Vocabulari familar (1963), Natalia Ginzburg reprèn el tema de les relacions familiars amb la novel·la gairebé del tot epistolar que ara presentem en català, Estimat Michele. Una família, en aquest cas, allunyada per la distància, per les ruptures, per les dificultats de comunicació, per la solitud de cadascun dels personatges que, tanmateix, malden per trobar la seva pròpia felicitat. La malenconia, l'enyor, o la tendència a habituar-se a tot només quan ja no queda res més, marquen el rerefons d'una narració construïda al voltant de Michele, que ha marxat del país fugint d'un conflicte causat per la seva militància política. Potser també fugint de la mare, Adriana, que vanament intenta acostar-s'hi.Situada en l'ambient d'una burgesia intel·lectualitzada a la Roma d'inicis dels setanta, Estimat Michele supera la localització temporal i espacial en presentar, amb el rigorós estil d'una Natalia Ginzburg madura i sàvia, uns conflictes del tot universals.

Llegir teatre (Comentaris el 8 de maig de 2017)

   Ricard III, el rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, protagonitza aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.

L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.

Llibre proposat per la tertúlia del 3 d'abril de 2017

El pacifista que pretenia volar una discoteca   
Joan Gasull

«Va ser el vint-i-quatre d´agost del seixanta-nou. Feia sis dies que havia complert els divuit anys. Indocumentat i sense permís de conduir, vaig agafar la Vespa del meu pare i, a mitjanit, em vaig dirigir, per carreteres que ara trobo elementals però que en aquells moments desconeixia, a la discoteca Tiffany´s de Platja d'Aro. Portava vuit cartutxos de dinamita, quatre metres i mig de metxa i un fulminant. Tenia la intenció de fer volar l´edifici».

Llegir teatre

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT

Marc Rosich

És estiu. La Magda, la senyora gran que viu en un «davants i darreres» de l'Eixample, porta dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l’home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada. Encara no sap que l’expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l’envolta.

llibre proposat per la tertúlia del 6 de març de 2017

NINGÚ NO ENS ESPERA  Manuel Baixauli

 Sinopsi: Amb mirada àcida, Manuel Baixauli dissecciona el seu entorn, identifica el que és genuí i ho fa valer en una societat que corre massa. Els textos incorporen petits artefactes dibuixats, il·lustracions que revelen, més enllà de les paraules, la complexitat del pensament de Baixauli com a autor total.

Aquest recull d’articles ofereix una selecció del millor Baixauli, que, amb profund sentit estètic, interpel·la el lector perquè es capbussi amb ell en l’art i l’escriptura que més l’emocionen. Una ruta amb parada en noms com Dostoievski, Melville, Dreyer, Stravinski, Pla o Fuster, en els records d’infantesa o en la més inadvertida quotidianitat. A Ningú no ens espera hi ha humor, cabreig, apologia de l’art d’alta volada, alguna idea fixa i no poques contradiccions.

Llibre proposat per la tertúlia del 6 de febrer de 2017
Las venas abiertas de Amèrica Latina
Eduardo Galeano

Las venas abiertas de América Latina, és un assaig periodístic de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, que conté cròniques i narracions que donen proves del saqueig constant de recursos naturals que va sofrir el continent llatinoamericà al llarg de la seva història a mans de les nacions colonialistes, del segle XV al XIX, i imperialistes del segle XX en endavant.

"Escribí Las venas para difundir ideas ajenas y experiencias propias que quizás ayuden un poquito, en su realista medida, a despejar los interrogantes que nos persiguen desde siempre: ¿es América Latina una región del mundo condenada a la humillación y a la pobreza? ¿Condenada por quién? ¿Culpa de Dios, culpa de la naturaleza? ¿No será la desgracia un producto de la historia, hecha por los hombres y que por los hombres puede, por lo tanto, ser deshecha?.

Este libro fue escrito con la intención de divulgar ciertos hechos que la historia oficial, historia contada por los vencedores, esconde o miente. Sé que pudo resultar sacrílego que este manual de divulgación hable de economía política en el estilo de una novela de amor o de piratas.

Creo que no hay vanidad en la alegría de comprobar, al cabo del tiempo, que Las venas no ha sido un libro mudo".

Llegir teatre

EN LA SOLITUD DELS CAMPS DE COTÓ

• Bernard-Marie Koltès

A l’hora fosca en què les persianes dels comerços ja s’han tancat, dos desconeguts es troben clandestinament per dur a terme una transacció que posarà en joc les seves identitats i acabarà posant en risc alguna cosa més que la satisfacció de les intencions secretes de cadascú.
La força del desig a través dels laberints imprevisibles del llenguatge, en un dels duels més emblemàtics del teatre contemporani, protagonitzat per Andreu Benito i Ivan Benet, gràcies a la vibrant dialèctica de Bernard-Marie Koltès, que arriba per primera vegada al Teatre Nacional de Catalunya.