Llibre proposat per la tertúlia del 8 de maig de 2017

Estimat Michele    Natalia Ginzburg

   Deu anys després de la publicació de Vocabulari familar (1963), Natalia Ginzburg reprèn el tema de les relacions familiars amb la novel·la gairebé del tot epistolar que ara presentem en català, Estimat Michele. Una família, en aquest cas, allunyada per la distància, per les ruptures, per les dificultats de comunicació, per la solitud de cadascun dels personatges que, tanmateix, malden per trobar la seva pròpia felicitat. La malenconia, l'enyor, o la tendència a habituar-se a tot només quan ja no queda res més, marquen el rerefons d'una narració construïda al voltant de Michele, que ha marxat del país fugint d'un conflicte causat per la seva militància política. Potser també fugint de la mare, Adriana, que vanament intenta acostar-s'hi.Situada en l'ambient d'una burgesia intel·lectualitzada a la Roma d'inicis dels setanta, Estimat Michele supera la localització temporal i espacial en presentar, amb el rigorós estil d'una Natalia Ginzburg madura i sàvia, uns conflictes del tot universals.
Llegir teatre (Comentaris el 8 de maig de 2017)

   Ricard III, el rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, protagonitza aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.
L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.
Llibre proposat per la tertúlia del 3 d'abril de 2017

El pacifista que pretenia volar una discoteca   
Joan Gasull
«Va ser el vint-i-quatre d´agost del seixanta-nou. Feia sis dies que havia complert els divuit anys. Indocumentat i sense permís de conduir, vaig agafar la Vespa del meu pare i, a mitjanit, em vaig dirigir, per carreteres que ara trobo elementals però que en aquells moments desconeixia, a la discoteca Tiffany´s de Platja d'Aro. Portava vuit cartutxos de dinamita, quatre metres i mig de metxa i un fulminant. Tenia la intenció de fer volar l´edifici».