Llibre proposat per la tertúlia del 10 de gener de 2022   19h

Llum de febrer    Elizabeth Strout

Resumen

Eixuta, rondinaire i franca, i, malgrat tot, ha captivat els lectors d’arreu del món. Amb els anys, ¿s’ha endolcit l'Olive Kitteridge? Doncs encara té aquell caràcter feréstec i continua dient clarament el que pensa, però, a mesura que s’ha apropat a la vellesa, la vida li ha canviat. Quan menys s’ho espera, troba un últim company de viatge, al costat del qual seguim els seus intents d’entendre’s a si mateixa, la nova situació que viu i les persones que l’envolten. Amb perspicàcia i empatia, Elizabeth Strout dona veu a un personatge únic que ens parla de la vida quotidiana de Crosby, el petit poble costaner de Maine on sembla que no passi mai res, tot teixint personatges delicats i complexos, però excepcionalment propers, les vides dels quals contenen un món sencer. Llum de febrer és una novel·la profundament commovedora sobre l’amor, la pèrdua, el penediment, les complexitats del matrimoni i el pas del temps.

                

 Llibre proposat per la tertúlia del 13 de desembre de 2021   19h

La forastera   Olga Merino   

Després d'una joventut d'excessos, Angie viu retirada -gairebé atrinxerada- en un llogaret recòndit del sud. Pels veïns és la boja que es deixa veure en companyia dels gossos. La seva existència transcorre al vell casalot familiar, en una cruïlla continuada de dos temps: el present i el passat. Només té els seus fantasmes i el record de l'amor viscut amb un artista anglès al Londres oblidat de Margaret Thatcher.

La troballa del cos penjat del terratinent més poderós de la comarca porta l'Angie a desenterrar vells secrets familiars i a descobrir el fil fatal de mort, incomprensió i silenci que uneix tothom a la comarca. És l'aïllament? Són les nogueres, que secreten una substància verinosa? O potser la malenconia dels hongaresos, que van arribar fa segles amb els seus baguls i violins? Angie sap que, quan ho has perdut tot, no hi ha res que et puguin prendre.

La forastera és un Western contemporani al territori aspre d'una Espanya oblidada.

 Llibre proposat per la tertúlia del 8 de novembre de 2021

Ignot  Manuel Baixauli 

 Llibre proposat per la tertúlia del 4 d'octubre de 2021 a les 19h

Boulder      Eva Baltasar 

 La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?  L’obra de Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic —el de les roques solitàries enmig del mar— i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.

 Llibre proposat per la tertúlia del 6 de setembre de 2021 a les 19 h

El colibrí    Sandro Veronesi

 

 Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí. El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.

Llibre proposat per la tertúlia del 2 d'agost de 2021

Una casa sobre rodes    Ivan Jablonka   

Aquest és un llibre sobre una família francesa que als anys vuitanta solia passar les vacances en una autocaravana, una casa amb rodes, recorrent Itàlia, Portugal, Espanya, Grècia, el Marroc... És una història personal, ja que la família és la de l’autor quan era petit, però també és una història col·lectiva, perquè totes les famílies aspiren a acariciar la felicitat durant les vacances. També és un llibre sobre la infantesa com a paradís perdut; un homenatge de l’historiador Ivan Jablonka als seus pares; una reflexió sobre la relació entre generacions i sobre el moment en què un mateix esdevé pare i assumeix una responsabilitat envers els fills. En aquestes pàgines hi ha una mirada històrica sobre França i Europa (i, també, pinzellades sobre els Estats Units). S’hi entreveuen els horrors del passat –el pare de Jablonka va ser un orfe de la Shoà– i l’esperança de poder construir un món millor.

Després de la crònica punyent de Laëtitia o la fi dels homes, Jablonka agafa aquí com a punt de partida l’experiència personal. I construeix una obra concisa, estructurada en capítols breus, amb aire de quadern de notes, però que és un autèntic compendi d’experiències universals. El resultat és un text mestís que es mou sinuós entre la narració íntima i l’assaig sociològic i cultural. I és en aquest encreuament de gèneres on brota la força literària de l’obra.

«Un superb autoretrat en moviment, el fresc llumi-nós d’un món desaparegut, el dels anys vuitanta, en el qual l’autocaravana era una manera de viatjar, de pensar el món i d’inventar-se la pròpia llibertat» (Alexandre Demidoff, Le Temps); «Viatges per carretera per descobrir el món, els altres i un mateix» (Yann Perreau, Les Inrockuptibles).

 

 Llibre proposat per la tertúlia del 5 de juliol de 2021 a les 20 h

Carta a D.

Història d'un amor            André Gorz    

Resumen

«Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. T’has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t’estimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l’escalfor del teu cos vora el meu», escriu André Gorz l’any 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana l’any 1947. La Carta a D. és la demostració que es pot, alhora, estar enamorat i ser lúcid, i de manera sostinguda en el temps, però també és el balanç d’una vida al centre de l’ebullició política i intel·lectual de l’Europa de la segona meitat del segle XX.
Amb honestedat i tendresa immenses cap a Doreen, amb esperit crític i distància irònica envers ell mateix, André Gorz ens fa reviure les inquietuds i les passions d’una anglesa i un jueu austríac, tots dos joves intel·lectuals d’esquerres, al París dels anys 50. D’aquest tàndem, ella n’és l’argent viu, l’impuls vital, la intel·ligència de l’instint i de la subtilitat. És aquesta personalitat exuberant i mesurada alhora, i la construcció d’aquest projecte comú que donarà sentit a les seves vides amb una dignitat sobirana, fins a l’ultimíssim moment, el que André Gorz vol honorar amb aquest text.

André Gorz (Viena, 1923 - Vosnon, 2007) és un dels pseudònims de Gerhart Hirsch (l’altre és Michel Bosquet, que fa servir per protegir-se en signar els seus articles polítics en plena guerra freda). Filòsof, escriptor i periodista austríac d’origen jueu, passarà els anys de joventut a Suïssa per protegir-se de l’antisemitisme del seu país d’origen. És llavors que comença a interessar-se per Sartre, l’existencialisme i el marxisme humanista. Més tard, a París, desenvoluparà la seva carrera com a filòsof i com a periodista. Col·labora a Les Temps Modernes, esdevé el redactor principal de geopolítica de Paris-Presse l’any 1951 i de L’Express a partir del 1955; esdevé, amb Jean Daniel, el confundador de Le Nouvel Observateur l’any 1964. Del seu període existencialista, destaca la novel·la El traïdor i l’assaig La moral de la història. Heterodox, furiosament independent, autocrític i perspicaç, la reflexió a l’entorn de l’alienació en el treball propiciada pel capitalisme el portarà a l’ecologia política, fins al punt d’ésser considerat com un dels pares del Decreixement.

 

 Llibre proposat per la tertúlia del 7 de juny del 2021

Atrapa la llebre    Lana Bastasic

                 

Després de dotze anys sense saber res l’una de l’altra, la Sara, que ha emigrat a Dublín i viu allunyada dels fantasmes del passat, rep una trucada de la Lejla, que li demana que torni a Bòsnia i l’acompanyi a buscar el seu germà, desaparegut durant la guerra. Juntes aniran amb cotxe de Mostar a Viena en un viatge que, més que un retrobament inofensiu entre dues velles amigues, serà un camí a un cor de les tenebres profundament balcanitzat.

 

Aquesta road trip literària és una novel·la brillant i devastadora que, amb un llenguatge subtil i autèntic, retrata la relació complicada entre dos personatges inoblidables i ens mostra, sense por dels tabús, com els traumes dels conflictes ressonen al llarg dels anys.

Llibre proposat per la tertúlia del 03 de maig de 2021

Una altra vida, encara  Theodor Kallifatides

   "Ningú hauria d'escriure després dels setanta-cinc anys", havia dit un amic. Als setanta-set anys, bloquejat com a escriptor, Theodor Kallifatides pren la difícil decisió de vendre l'estudi d'Estocolm, on va treballar diligentment durant dècades, i retirar-se. Incapaç d'escriure i, alhora, incapaç de deixar de fer-ho, viatja a la seva Grècia natal amb l'esperança de redescobrir la fluïdesa perduda de llenguatge. En aquest bellíssim text, Kallifatides explora la relació entre una vida amb sentit i un treball amb sentit, i com reconciliar-se amb l'envelliment. Però també s'ocupa de les tendències preocupants a l'Europa contemporània, des de la intolerància religiosa i els prejudicis contra els immigrants fins a la crisi de l'habitatge i la seva tristesa pel maltractat estat de la seva estimada Grècia. Kallifatides ofereix una meditació profunda, sensible i captivadora sobre l'escriptura i el lloc de cadascú de nosaltres en un món canviant.

 

 Llibre proposat per la tertúlia del 12 d'abril de 2021

Canto jo i la muntanya balla  Irene Solà

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

 

 Llibre proposat per la tertúlia de l'1 de març de 2021

Manual per a dones de fer feines.  Lucia Berlin

  

Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin. Els relats, sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes de l'autora, que va tenir una vida convulsa i complicada, i que es descrivia a ella mateixa com a"alcohòlica, neuròtica i fràgil". Cada conte és una mirada lúcida sobre la fragilitat humana, i tots ells destil·len una comprensió fondíssima del caràcter femení: són feministes sense intenció, per dir-ho d'alguna manera, perquè copsen magistralment les febleses, fortaleses i particularitats de l'experiència emocional femenina, la tendència a la vergonya paralitzadora i al menyspreu autodestructiu, sense impostures ni pretensions i sense caure mai en la frivolitat ni en el desig buit de transgredir, i recorrent sempre al sentit de l'humor. El conjunt és d'una autenticitat i una candidesa desarmants, altament seductores; malgrat que els contes tracten sovint temes dolorosos i pertorbadors, com l'addicció a l'alcohol, la duresa de la síndrome d'abstinència o la mort de la germana petita, la tendresa envers el món, la calidesa i la humilitat fan que siguin sempre vitals i lluminosos, i que encomanin alegria i ganes de viure alhora que il·luminen les parts potser més fosques de l'ànima humana, sense judicis ni prejudicis i assumint-les com un aspecte inevitable.

 Llibre proposat per la tertúlia de l'1 de febrer de 2021

Les nostres riqueses        Kaouther Adimi 

 Resumen

L’estiu del 2017 un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l’any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d’un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva. Kaouther Adimi barreja passat i present, realitat i ficció, per explicar-nos la història de la llibreria i editorial que va esdevenir punt de trobada d’autors com Saint-Exupéry i André Gide, i que va desafiar la censura publicant el primer text d’Albert Camus. Amb sensibilitat i destresa l’autora guia el lector pels carrers d’una ciutat on un home somiava reunir totes les veus del Mediterrani.
Laurence Houot, Franceinfo–«Les nostres riqueses és una novel·la d’aventures, un himne a la literatura i una immersió a fons a l’Algèria d’ahir i d’avui. Una perla. [...] Aquesta construcció hàbil endinsa el lector en un viatge per terres algerianes, des dels anys trenta fins als nostres dies, pels seus lligams amb França, teixits, estripats i tan complicats de desfer.