Llibre proposat per la tertúlia del 7 de setembre de 2020
Recuperem el llibre de la tertúlia que va quedar suspesa el 6 d'abril de 2020
“No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. Dençà que he
tornat és així. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Als llavis, als
ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevol que se’m posi al
davant em pregunto: ¿M’hauria ajudat a caminar, aquest?”
Ho diu una de les veus que parlen en aquest llibre, veus de
dones deportades per haver participat en la resistència al nazisme i que van
haver de reprendre, sortint dels camps, el seu lloc entre els vius. La que les
fa parlar és Charlotte Delbo, una de les escriptores més punyents del segle XX
europeu, encara avui desconeguda del gran públic. Les va anar a veure vint anys
després de l’alliberament per preguntar-los com era la vida. Ella també pren la
paraula, sovint en forma de poema:
D’aquesta polifonia de dones, cada una amb el seu timbre, la
seva personalitat inconfusible, n’emergeix una reflexió rica, directa,
trasbalsadora, clarivident, que t’interpel·la i et modifica.
