Llibre comentat a la tertúlia del dia 2 de juliol de 2012
La sonrisa etrusca José Luis Sampedro
Sinopsi: A la sala d'un museu romà, un ancià contempla absort un gran sarcòfag etrusc que representa a dos amants ajaguts, un davant l'altre, amb un somriure dibuixat als seus rostres.
Així comença aquest emocionant relat sobre l'amor, la vellesa i l'aprenentatge de la vida. El seu protagonista, el vell Salvatore Roncone, deixa el seu estimat poble de Calàbria i es trasllada a Milà, a casa del seu fill i la seva jove, per a sotmetre's a una revisió mèdica. El seu caràcter fort i treballador, sovint tossut, i l'arrelament camperol als vells costums de la seva terra del sud entraran en conflicte amb el món i els usos de la ciutat del nord. En la seva peculiar batalla contra la malaltia i contra un entorn hostil per a ell, trobarà, tanmateix, el regal inesperat d'una nova vida amb el seu nét de tretze mesos, Bruno.
La sonrisa etrusca, com és habitual a l'univers literari de José Luis Sanpedro, narra un procés de transformació cap a una forma de vida més plena. La història de Salvatore, que culmina en un inoblidable final, es construeix davant els nostres ulls sobre un eix de contrastos: passat i present, camp i ciutat, infantesa i vellesa, home i dona, per acabar trobant en la unió dels contraris la gran lliçó de la vida. D'aquesta manera, el protagonista, una de les figures més vigoroses de la literatura espanyola recent, acaba adquirint el veritable relleu del mite. Com el sepulcre etrusc i el somriure dels seus amants, la seva història seguirà ressonant enigmàtica i sàbia, serena i voluptuosa.
Sampedro, J.L. (2002) La sonrisa etrusca. Barcelona: Ediciones Destino, S.A.
Aquest és, amb tota probabilitat, el llibre més famós de Stefan Zweig. Amb el títol de Moments estel·lars de la humanitat, aplega catorze miniatures històriques fascinants que relaten esdeveniments històrics absolutament diversos com ara la caiguda de l'imperi d'Orient a mans dels turcs; el descobriment de l'oceà Pacífic; el naixement d'El Messies de Händel; la derrota de Napoleó; l'indult de Dostoievski poc abans de l'execució; el viatge de Lenin a Rússia el 1917... Tots ells moments universals que, quan es produeixen, segons paraules del mateix Stefan Zweig, resulten decisius durant segles i segles.
