llibre proposat per la tertúlia del 4 de setembre de 2017
Nosotros en la noche    Kent Haruf


Louis Waters i Addie Moore porten gran part de la seva vida sent veïns en la plàcida localitat de Holt, a Colorado. Tots dos van enviudar fa anys i acaben de franquejar les portes de la vellesa, de manera que no han tingut més opció que acostumar-se a estar sols, sobretot en les hores més difícils, després del vespre. Però Addie no està disposada a conformar-se. De la forma més natural, decideix fer una inesperada visita al seu veí: «Em preguntava si vindries a passar les nits amb mi. I parlar ...». Davant tan sorprenent proposta, Louis no pot fer altra cosa que accedir. Al principi se senten estranys, però nit rere nit es van coneixent de nou: parlen de la seva joventut i els seus matrimonis, de les seves esperances passades i les seves pors presents, dels seus èxits i errors. La intimitat entre els dos va creixent i, tot i les enraonies dels veïns i la incomprensió dels seus propis fills, albiren la possibilitat real de passar junts la resta dels seus dies.
Llibre proposat per la tertúlia del 7 d'agost de 2017
Els meus començaments        Panait Istrati


Els meus començaments són els records de joventut de Panait Istrati  escrits en una prosa rica, poètica i deliciosa. És un llibre breu, intens, bell amb una forta càrrega emotiva que no us pot passar desapercebut. És d’alta recomanació. Panait Istrati fou un escriptor romanès en llengües francesa i romanesa, va néixer a Braila. Fill natural d’una bugadera romanesa i contrabandista grec, va fer tota mena de feines per guanyar-se la vida. El 1906 se’n va anar cap l’Orient Mitjà sense documents ni diners. El 1921, després d’instal·lar-se a França i desesperat per la malaltia, la pobresa i la mort de la seva mare, es va intentar suïcidar. El van trobar agonitzant amb una carta adreçada a Romain Rolland, el qual fascinat per la força de la seva escriptura, va signar el prefaci de Kyra Kyralina. El 1927 i el 1929 va visitar la Unió Soviètica, on es va trobar amb altres escriptors, com Nikos Kazantzakis, però la seva crítica contra els abusos del règim comunista el va allunyar de molts intel·lectuals que coneixia. El 1930 va tornar definitivament a Romania.