La febre d'or Narcís Oller
La
febre d’or és l’obra més
ambiciosa de Narcís Oller. Hi retrata la societat catalana dels anys 1880-1882,
just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil
gràcies a l’especulació borsària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és
un d’ells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i
s’enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l’alta burgesia
barcelonina. Però, com en el cas de L’escanyapobres,
Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la
seva obsessió pel diner, s’arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig
boig.
Es
tracta d’una novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran
domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes.
Barcelona és l’espai central de l’obra, però també Vilaniu i París, i els
personatges estan perfectament dibuixats, fruit d’una llarga observació i
documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins.
