Llibre comentat a la tertúlia del dia 3 de desembre de 2012

Quan érem feliços       Rafel Nadal

Text de contraportada

Basada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d’emocions, d’humor i de tensions en la qual l’autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.

Llibre comentat a la tertúlia del dia 5 de novembre de 2012
La caja negra        Amos Oz

Sinopsi de contraportada: 
<<Querido Alec: Que no hayas destruido esta carta al reconocer mi letra en el sobre prueba que la curiosidad es más poderosa que el odio. O que tu odio necesita carne fresca.>> Es éste el deslumbrante comienzo de La caja negra, considerada por la crítica internacional como una de las mejores novelas de Amos Oz. Alec e Ilana no se hablan desde hace siete años. El divorcio ha sido muy duro, la emociones, crueles. Él se ha mudado a Estados Unidos y se ha hecho famoso por sus estudios sobre el fanatismo; ella se ha quedado en Israel y se ha vuelto a casar con un ortodoxo. Tienen, sin embargo, un hijo en común, Boaz, que el padre ignora como ofensa a la madre. El joven es un adolescente inquieto, que ha sido expulsado del colegio por su actitud violenta. Ilana, después de largos años de silencio, escribe a Alec para pedirle ayuda...
Igual que la caja negra de los aviones contiene el registro de los accidentes aéreos, las cartas que se intercambian los personajes desvelan las razones de sus fracasos... La mujer infiel, el marido arrogante, el hijo rebelde: todos se hieren a si mismos y a los demás en su lucha por la existencia en un país sin compasión.

Llibre comentat a la tertúlia de l'1 d'octubre de 2012
L'últim dia abans de demà     Eduard Màrquez

 

Quin és el preu de les segones oportunitats?

L’últim dia abans de demà és una novel·la sobre l’amistat que supera el pas del temps, el dolor de les absències, els amors perduts i la fragilitat dels móns que construïm per justificar les nostres vides.
Text de contraportada
“El Robert seu al Portal de l’Àngel amb una llauna per a les monedes entre les cames. Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina d’un taronja cridaner. Tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, les celles gruixudes, la pell fosca. El gest d’apartar-se el serrell, massa llarg, dels ulls.
El cor se’m dispara. Vint anys.
El so de l’harmònica, raspós i entretallat, es barreja amb la gatzara d’una banda de dixieland. Reculo i aprofito l’entrada d’una botiga per observar-lo amb prou calma. La roba, bruta i atrotinada, li queda massa baldera. La bota dreta té la sola reforçada amb cinta adhesiva de Gil Stauffer. La inquietud em paralitza.”