A la propera tertúlia del dia 5 de setembre de 2016 es comentaran dos llibres:

Èol o la vida al vent. Robert Fàbregas

Èol o la vida al vent és la història de tres naixements d’un mateix individu: el biològic, marcat pel calendari; l’imposat, ordenat pel món i les seves circumstàncies; i l’emocional, sortit en el mateix moment en què hom decideix i prova de ser lliure.

Ens trobem en un viatge que reflexiona sobre la condició humana, la relació amb l’entorn, les pors, els desitjos, les renúncies i l’amor. Des d’una prosa senzilla i aparentment amable, l’autor desafia amb sarcasme les normes establertes, els patrons caducs i es revolta des de dins. Es desprèn de les cadenes que li impedien avançar. Des d’un punt de vista dramàtic, Fàbregas erigeix la Natura en protagonista. La fa parlar, la fa sentir i la fa plorar. La mitologia, la literatura,el pensament i la música vetllen Èol en aquest camí iniciàtic.

El relat s’estructura a partir de confessions i reflexions que estan a l’ordre del dia: comportaments socials, educació, convivència i sexualitat.


Nits de matapobres. Jordi Dausà

Nits de matapobres és la història de com canvien les vides d’en Roger i la Bàrbara, dos joves de més de trenta que viuen en una ciutat petita, sacsejada per l’aparició del sidral, nova droga de disseny, i de la seva versió adulterada, la matapobres. Els darrers dies d’aquesta relació que fa aigües transcorren en cafeteries de disseny, discoteques dels afores, sexe ràpid i restaurants xinesos que cuinen amb massa glutamat monosòdic.

Nits de matapobres és el retrat d’un grup de joves que viuen pendents de les tendències i que lluiten per ser els més moderns de la seva minúscula ciutat, i de com la droga interfereix en les seves vides. Una novel·la amargant com un gintònic, i que en llegir-la produeix el mateix plaer.

A la tertúlia del dia 1 d'agost de 2016 es van comentar dos llibres:

La maledicció dels Palmisano.  Rafael Nadal  

Rafel Nadal ambienta a Itàlia la seva última novel·la “La maledicció dels Palmisano” i ho fa en un període convuls, amb les dues guerres mundials com a teló de fons. És una història de supervivència, plena de secrets i drames familiars, i també és una història de compromís, bàndols enfrontats i un país que contempla impotent la seva destrucció.

En un poble del sud d’Itàlia, la destinació de dues famílies queda lligada per sempre quan Donata i Francesca es conjuren contra la maledicció que persegueix als homes Palmisano, tots morts en la Primera Guerra Mundial. Les vinyes, les oliveres i l’excèntrica llar de la nonna Angela són l’escenari feliç de la infància de Giovanna i Vitantonio, que viuen aliens als secrets familiars. Però la Segona Guerra Mundial destruirà aquest escenari feliç i els obligarà a implicar-se en la terrible confrontació.

Els morts no parlen.   Miquel Aguirre

En Quimet és un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l’hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el poble. Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.

En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

Llibre proposat per la tertúlia del 4 de juliol de 2016
Gegants de gel      Joan Benesiu

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.

                 
Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.