Llegir teatre

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT

Marc Rosich
És estiu. La Magda, la senyora gran que viu en un «davants i darreres» de l'Eixample, porta dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l’home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada. Encara no sap que l’expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l’envolta.


llibre proposat per la tertúlia del 6 de març de 2017

NINGÚ NO ENS ESPERA  Manuel Baixauli

 Sinopsi: Amb mirada àcida, Manuel Baixauli dissecciona el seu entorn, identifica el que és genuí i ho fa valer en una societat que corre massa. Els textos incorporen petits artefactes dibuixats, il·lustracions que revelen, més enllà de les paraules, la complexitat del pensament de Baixauli com a autor total.
Aquest recull d’articles ofereix una selecció del millor Baixauli, que, amb profund sentit estètic, interpel·la el lector perquè es capbussi amb ell en l’art i l’escriptura que més l’emocionen. Una ruta amb parada en noms com Dostoievski, Melville, Dreyer, Stravinski, Pla o Fuster, en els records d’infantesa o en la més inadvertida quotidianitat. A Ningú no ens espera hi ha humor, cabreig, apologia de l’art d’alta volada, alguna idea fixa i no poques contradiccions.
Llibre proposat per la tertúlia del 6 de febrer de 2017
Las venas abiertas de Amèrica Latina
Eduardo Galeano

Las venas abiertas de América Latina, és un assaig periodístic de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, que conté cròniques i narracions que donen proves del saqueig constant de recursos naturals que va sofrir el continent llatinoamericà al llarg de la seva història a mans de les nacions colonialistes, del segle XV al XIX, i imperialistes del segle XX en endavant.
"Escribí Las venas para difundir ideas ajenas y experiencias propias que quizás ayuden un poquito, en su realista medida, a despejar los interrogantes que nos persiguen desde siempre: ¿es América Latina una región del mundo condenada a la humillación y a la pobreza? ¿Condenada por quién? ¿Culpa de Dios, culpa de la naturaleza? ¿No será la desgracia un producto de la historia, hecha por los hombres y que por los hombres puede, por lo tanto, ser deshecha?.
Este libro fue escrito con la intención de divulgar ciertos hechos que la historia oficial, historia contada por los vencedores, esconde o miente. Sé que pudo resultar sacrílego que este manual de divulgación hable de economía política en el estilo de una novela de amor o de piratas.

Creo que no hay vanidad en la alegría de comprobar, al cabo del tiempo, que Las venas no ha sido un libro mudo".