Llibre proposat per la tertúlia del 3 de juliol de 2017
   

 

1946, Londres. L’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra.

Llibre proposat per la tertúlia del 6 de juny de 2017
Olive Kitteridge     Elizabeth Strout

Premi Pulitzer 2009. Olive Kitteridge és una mestra retirada que viu en un petit lloc de Maine, a Nova Anglaterra. De vegades dura, altres pacient, de vegades lúcida, altres abnegadament cega, Olive Kitteridge lamenta les transformacions que han agitat el petit poble de Crosby i la deriva catastròfica que va prenent el món sencer, però no sempre es dóna compte dels canvis menys perceptibles que afecten les persones més properes: la desesperació d'un ex alumne que ha perdut les ganes de viure; la solitud del seu propi fill, que se sent tiranitzat pels capricis irracionals d'Olive; i la presència del seu marit, Henry, que viu la seva fidelitat conjugal com una maleïda benedicció. Mentre la gent del lloc va afrontant els seus problemes, siguin lleus o greus, Olive Kitteridge va prenent consciència de si mateixa i de les persones que l'envolten, moltes vegades dolorosament, però sempre amb una honestedat entranyable. Olive Kitteridge és un magnífic retaule de vides. Elizabeth Strout descriu amb una gran precisió psicològica els excessos de la condició humana.

Llegir teatre.

Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies). Davide Carnevali ha acceptat l’encàrrec del Teatre Nacional d’enfrontar-se a la força trencadora del Teorema pasolinià amb l’ànim de qüestionar l’autèntica capacitat política —transformadora— del gest artístic i la renovació dels codis lingüístics. Carnevali ha reobert l’obra i l’ha posada en contacte amb les seves fonts, les escriptures sacres; procurant instaurar alhora un nou diàleg amb la contemporaneïtat. Això significa fer que l’obra parli una llengua plena, viva, actual: es tracta de polemitzar amb l’estètica i el llenguatge d’avui, tal com volia Pasolini per al seu Teorema fa cinquanta anys.