Llibre proposat per la tertúlia del 12 d'abril de 2021

Canto jo i la muntanya balla  Irene Solà

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

 

 Llibre proposat per la tertúlia de l'1 de març de 2021

Manual per a dones de fer feines.  Lucia Berlin

  

Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin. Els relats, sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes de l'autora, que va tenir una vida convulsa i complicada, i que es descrivia a ella mateixa com a"alcohòlica, neuròtica i fràgil". Cada conte és una mirada lúcida sobre la fragilitat humana, i tots ells destil·len una comprensió fondíssima del caràcter femení: són feministes sense intenció, per dir-ho d'alguna manera, perquè copsen magistralment les febleses, fortaleses i particularitats de l'experiència emocional femenina, la tendència a la vergonya paralitzadora i al menyspreu autodestructiu, sense impostures ni pretensions i sense caure mai en la frivolitat ni en el desig buit de transgredir, i recorrent sempre al sentit de l'humor. El conjunt és d'una autenticitat i una candidesa desarmants, altament seductores; malgrat que els contes tracten sovint temes dolorosos i pertorbadors, com l'addicció a l'alcohol, la duresa de la síndrome d'abstinència o la mort de la germana petita, la tendresa envers el món, la calidesa i la humilitat fan que siguin sempre vitals i lluminosos, i que encomanin alegria i ganes de viure alhora que il·luminen les parts potser més fosques de l'ànima humana, sense judicis ni prejudicis i assumint-les com un aspecte inevitable.

 Llibre proposat per la tertúlia de l'1 de febrer de 2021

Les nostres riqueses        Kaouther Adimi 

 Resumen

L’estiu del 2017 un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l’any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d’un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva. Kaouther Adimi barreja passat i present, realitat i ficció, per explicar-nos la història de la llibreria i editorial que va esdevenir punt de trobada d’autors com Saint-Exupéry i André Gide, i que va desafiar la censura publicant el primer text d’Albert Camus. Amb sensibilitat i destresa l’autora guia el lector pels carrers d’una ciutat on un home somiava reunir totes les veus del Mediterrani.
Laurence Houot, Franceinfo–«Les nostres riqueses és una novel·la d’aventures, un himne a la literatura i una immersió a fons a l’Algèria d’ahir i d’avui. Una perla. [...] Aquesta construcció hàbil endinsa el lector en un viatge per terres algerianes, des dels anys trenta fins als nostres dies, pels seus lligams amb França, teixits, estripats i tan complicats de desfer.