Llibre comentat a la tertúlia de l'1 d'octubre de 2012
L'últim dia abans de demà     Eduard Màrquez

 
Quin és el preu de les segones oportunitats?
L’últim dia abans de demà és una novel·la sobre l’amistat que supera el pas del temps, el dolor de les absències, els amors perduts i la fragilitat dels móns que construïm per justificar les nostres vides.
Text de contraportada
“El Robert seu al Portal de l’Àngel amb una llauna per a les monedes entre les cames. Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina d’un taronja cridaner. Tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre. El nas, les celles gruixudes, la pell fosca. El gest d’apartar-se el serrell, massa llarg, dels ulls.
El cor se’m dispara. Vint anys.
El so de l’harmònica, raspós i entretallat, es barreja amb la gatzara d’una banda de dixieland. Reculo i aprofito l’entrada d’una botiga per observar-lo amb prou calma. La roba, bruta i atrotinada, li queda massa baldera. La bota dreta té la sola reforçada amb cinta adhesiva de Gil Stauffer. La inquietud em paralitza.”


 

Llibre comentat a la tertúlia del 3 de setembre de 2012
El secret del meu turbant      Nadia Ghulan i Agnès Rotger
A la tertúlia d'aquest més tenim confirmada l'assistència de la proptagonista i autores.
Novel·la comentada a la tertúlia del 6 d'agost de 2012
Jo confesso        Jaume Cabré 
Text de contraportada
Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.