Llibre proposat per la tertúlia del 6 de novembre de 2017
L'home de mar  Catherine Poulain

 A Kodiak, als confins del món, ningú no pregunta pel passat i un estrany lligam fraternal s’estableix entre els que embarcaran i sortiran a pescar el bacallà negre, els halibuts o el cranc. La Lili, sense haver pescat mai abans, en formarà part. A canvi, però, de sotmetre’s a les subtils lleis no escrites que regeixen les relacions entre els homes a bord i a la rutina de les jornades de pesca, durant les quals portarà al límit l’endurança del seu cos menut: dormir a terra, la sal que crema la pell, seguir clavant el ganivet al ventre llis dels peixos, fascinar-se pel cor que encara bat i engolir-lo.

A partir de les seves pròpies experiències com a pescadora a Alaska, Catherine Poulain ens ofereix una novel·la èpica que eleva les gestes quotidianes d’éssers marginals a la categoria de mite. Homes herois que planten cara a les onades o que lluiten amb les enormes preses que cal esbudellar quan són a mar; confosos i ingenus quan són a terra, vençuts per l’alcohol i els propis somnis.

Propera tertúlia el 2 d'octubre de 2017 a les 19:30 h
Llibre proposat:
Pura sang   Ada Castells 
Sinopsi

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d'una illa i el terror d'una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se'n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s'ha de tenir por de res. A Pura sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l'Eixample marquen el ritme d'una novel·la que segueix el fil d'un misteri. Una història passional amb elements gòtics que explora els límits de la bogeria i que ha estat guardonada amb el Premi Sant Joan 2012.

llibre proposat per la tertúlia del 4 de setembre de 2017
Nosotros en la noche    Kent Haruf

Louis Waters i Addie Moore porten gran part de la seva vida sent veïns en la plàcida localitat de Holt, a Colorado. Tots dos van enviudar fa anys i acaben de franquejar les portes de la vellesa, de manera que no han tingut més opció que acostumar-se a estar sols, sobretot en les hores més difícils, després del vespre. Però Addie no està disposada a conformar-se. De la forma més natural, decideix fer una inesperada visita al seu veí: «Em preguntava si vindries a passar les nits amb mi. I parlar ...». Davant tan sorprenent proposta, Louis no pot fer altra cosa que accedir. Al principi se senten estranys, però nit rere nit es van coneixent de nou: parlen de la seva joventut i els seus matrimonis, de les seves esperances passades i les seves pors presents, dels seus èxits i errors. La intimitat entre els dos va creixent i, tot i les enraonies dels veïns i la incomprensió dels seus propis fills, albiren la possibilitat real de passar junts la resta dels seus dies.