Llibre proposat per la tertúlia del 8 de gener de 2018
PATRIA Fernando Aramburu
El dia en què ETA anuncia
l'abandonament de les armes, Bittori es dirigeix al cementiri per explicar-li
a la tomba del seu marit el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit
tornar a la casa on van viure. Podrà conviure amb els qui la van assetjar abans
i després de l'atemptat que va trastocar la seva vida i la de la seva família?
Podrà saber qui va ser l'encaputxat que un dia plujós va matar el seu marit,
quan tornava de la seva empresa de transports? Per més que arribi d'amagat, la
presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la
seva veïna Mirin, amiga íntima en un altre temps, i mare de Joxe Mari, un
terrorista empresonat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què va passar
entre aquestes dues dones? Què ha enverinat la vida dels seus fills i els seus
marits tan units en el passat? Amb els seus estrips dissimulats i les seves
conviccions indestructibles, amb les seves ferides i les seves valenties, la
història incandescent de les seves vides abans i després del cràter que va ser
la mort del Txato, ens parla de la impossibilitat d'oblidar i de la necessitat
de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.
Llibre proposat per la tertúlia del 4 de desembre de 2017
entre dos silencis Aurora Bertrana
Acabada la Segona Gerra Mundial, Aurora Bertrana s’allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d’Étobon, on l’ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són al cementiri, afusellats per la Gestapo una tarda de l’any 1944. Durant uns mesos, Aurora conviu amb dones estenallades pel record dels seus morts. A través de les converses, la presència tenaç dels afusellats se li va imposant: “Vaig comprendre que no m’alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.” Entre dos silencis és aquest alliberament en forma de novel·la.
entre dos silencis Aurora Bertrana
Acabada la Segona Gerra Mundial, Aurora Bertrana s’allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d’Étobon, on l’ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són al cementiri, afusellats per la Gestapo una tarda de l’any 1944. Durant uns mesos, Aurora conviu amb dones estenallades pel record dels seus morts. A través de les converses, la presència tenaç dels afusellats se li va imposant: “Vaig comprendre que no m’alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.” Entre dos silencis és aquest alliberament en forma de novel·la.
Llibre proposat per la tertúlia del 6 de novembre de 2017
L'home de mar Catherine Poulain
L'home de mar Catherine Poulain
A Kodiak, als confins del món, ningú no pregunta pel
passat i un estrany lligam fraternal s’estableix entre els que embarcaran i
sortiran a pescar el bacallà negre, els halibuts o el cranc. La Lili, sense
haver pescat mai abans, en formarà part. A canvi, però, de sotmetre’s a les
subtils lleis no escrites que regeixen les relacions entre els homes a bord i a
la rutina de les jornades de pesca, durant les quals portarà al límit
l’endurança del seu cos menut: dormir a terra, la sal que crema la pell, seguir
clavant el ganivet al ventre llis dels peixos, fascinar-se pel cor que encara
bat i engolir-lo.
A partir de les seves pròpies experiències com a pescadora a Alaska, Catherine Poulain ens ofereix una novel·la èpica que eleva les gestes quotidianes d’éssers marginals a la categoria de mite. Homes herois que planten cara a les onades o que lluiten amb les enormes preses que cal esbudellar quan són a mar; confosos i ingenus quan són a terra, vençuts per l’alcohol i els propis somnis.
A partir de les seves pròpies experiències com a pescadora a Alaska, Catherine Poulain ens ofereix una novel·la èpica que eleva les gestes quotidianes d’éssers marginals a la categoria de mite. Homes herois que planten cara a les onades o que lluiten amb les enormes preses que cal esbudellar quan són a mar; confosos i ingenus quan són a terra, vençuts per l’alcohol i els propis somnis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


