Llibre proposat per la tertúlia del 2 de novembre de 2020

La clau  Junichiro Tanizaki

"Aquest any que encetem començaré a escriure sobre un tema que sempre m'havia guardat en aquest diari. Fins ara havia evitat de dir res sobre la relació que mantinc amb la meva dona i sobre la nostra vida sexual per por que ella ho pogués llegir d'amagat i s'ofengués." Així és com comença aquesta elegant i misteriosa història de corrupció eròtica, escrita per un dels mestres de la literatura japonesa del segle XX. A La clau, un professor amb gairebé trenta anys de vida conjugal decideix estimular de diverses maneres les relacions amb Ikuko, la seva dona, més jove que ell, que ha rebut una educació tradicional molt estricta. Durant el dia, el professor i la seva dona escriuen als seus diaris respectius els desitjos sexuals que tenen. Però el professor no en té prou de mantenir en l'anonimat aquestes confessions, i àvid per sobrepassar els límits, deixarà a l'abast la clau del calaix on guarda el diari. La lectura paral·lela dels dos quaderns posa al descobert els desitjos ocults d'un matrimoni atrapat en la impossibilitat de comunicació i en plena confusió entre l'amor, la passió i la perversió. 

Llibre proposat per la tertúlia del 5 d'octubre de 2020
Teoria general de l'oblit   José Eduardo Agualusa

La vigília de la independència d'Angola, la Ludo, una noia portuguesa atemorida per l'agitació del carrer, construeix un mur de totxanes que l'aïlla del mon exterior durant vint-i-vuit anys. Sobreviu cultivant verdures i caçant coloms amb l'única companyia del Fantasma, un pastor alemany albí, i escriu la seva historia a les parets amb trossos de carbó. Mentre ella observa el mon exterior i sembla enfonsar-se en l'oblit, el país transita traumàticament de l'alliberament a la república socialista, la guerra civil, la pau i el capitalisme cobdiciós. Jose Eduardo Agualusa traca amb una escriptura sensual i imaginativa un relat enlluernador que reconstrueix la historia recent d'Angola. Una narració basada en un personatge real i commovedor que ens ensenya el poder paralitzant de la por i la importància de la redempció.

Llibre proposat per la tertúlia del 7 de setembre de 2020

Recuperem el llibre de la tertúlia que va quedar suspesa el 6 d'abril de 2020

“No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. Dençà que he tornat és així. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Als llavis, als ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevol que se’m posi al davant em pregunto: ¿M’hauria ajudat a caminar, aquest?”

Ho diu una de les veus que parlen en aquest llibre, veus de dones deportades per haver participat en la resistència al nazisme i que van haver de reprendre, sortint dels camps, el seu lloc entre els vius. La que les fa parlar és Charlotte Delbo, una de les escriptores més punyents del segle XX europeu, encara avui desconeguda del gran públic. Les va anar a veure vint anys després de l’alliberament per preguntar-los com era la vida. Ella també pren la paraula, sovint en forma de poema:

“La ciutat estava plena

d’homes que jo no veia

el desconegut que avançava

era després de tants anys

el primer home que mirava.”

D’aquesta polifonia de dones, cada una amb el seu timbre, la seva personalitat inconfusible, n’emergeix una reflexió rica, directa, trasbalsadora, clarivident, que t’interpel·la i et modifica.