Llibre comentat a la tertúlia del dia 5 de setembre
La casa cantonera  de  Sílvia Alcàntara

Sinopsi: Dues germanes es retroben per repartir-se les poques coses que en morir els ha deixat la mare. Feia més de vint anys que no es veien. Una veïna de tota la vida les acompanya per les resclosides estances de la casa i els petits objectes els desperten els records. El vincle de la vida passada s'imposa com un malson al seu desig de fugir, de tornar al món quotidià conegut i controlat. Retingudes per preguntes que mai no s'han respost, queden atrapades en una teranyina asfixiant. L'empremta de la mare resorgeix i il·lumina dolorosament els racons foscos de les seves vides.
La infelicitat d'una filla, és potser l'alegria secreta de la mare? 

L'autora basteix una novel·la com una torrentada on els sentiments tèrbols i els desitjos profunds es mostren sense traves i on la serenitat només arriba amb l'acceptació dels sentiments oposats de l'ànima.

Alcàntara, S. (2011). La casa cantonera. Barcelona: Edicions de 1984

Cultura retallada

A la tertúlia del dia 1 d'agost es va posar de manifest la preocupació de tots els contertulians per la limitació del servei de préstec de la que es venia gaudint fins fa poc. Des de la Xarxa  de Biblioteques de Catalunya havíem pogut disposar sempre dels exemplars necessaris per la lectura i tertúlia dels llibres proposats, considerant aquest servei bo per als lectors i per la cultura en general. Som conscients de les dificultats econòmiques per les que passa el país, però a la vegada, veiem com a mal símptoma que per solucionar aquest problema macroeconòmic s'hagi de retallar la petita despesa que significa el transport de llibres entre diferents biblioteques del país. Cal tenir en compte que, malauradament, la lectura també atravessa una crisi important davant de la magnitud d'altres mitjans audiovisuals. Cal ajudar i promocionar la lectura davant la feblesa actual. Les noves tecnologies han propiciat avenços informàtics espectaculars, però amb una tendència a l'obsoleïtat voraç en un o dos anys. D'aquí dos anys, quan el Facebook, el Twitter, el Youtube, i altres, hagin esdevingut caducs i superats per elements nous, nosaltres encara podrem anar a un prestatge de la biblioteca i trobar la Ilíada.
Està en l'ànim de tots el membres de la tertúlia, que expressem a través d'aquest blog, demanar a l'administració responsable, que faci tot el possible per resoldre satisfactoriament aquest problema.