La dama enamorada Joan Puig i Ferreter
A La dama enamorada hi ha un pòsit de realitat: l'enamorament
de Puig i Ferrater per Madame Thevenot, les seves relacions, la gelosia del
fill, la incapacitat d'una estabilitat emocional i sentimental; però els
aspectes més aparents i externs d'aquesta realitat són transformats al seu gust
artístic per tal de fer de l'episodi viscut una obra d'art.
L'obra se'ns presenta
com un típic producte del modernisme, dramatitzant un fet viu, apassionat, on
els sentiments tenen el paper protagonista i un dels personatges tipifica tota
una actitud estètica i vital, duta, en alguns aspectes, a les darreres
conseqüències. Si ens sobta el to excessivament vitalista carregat, negre de
l'assumpte, recordem que Puig i Ferreter s'inicià en un dels grups de la
"bohèmia negra" modernista, tan allunyada de la "bohèmia
daurada" d'un Rusiñol, per exemple.
La dama enamorada va
constituir un triomf per a Puig i Ferreter tant com per als seus
intèrprets, que tots varen esmerçar-hi un esforç meritíssim i encertat. El seu
sosteniment en els cartells durant un bon nombre de dies va significar un
esforç i un gran combatiment intern, perquè l'obra fou refusada pels puristes
aburgesats i, el públic, sempre distret i mal guiat per la crítica, no va
respondre a les seves qualitats.
