La vida en sordina David Lodge
Quan la universitat va fusionar
el departament de lingüística amb el d’anglès, el professor Desmond Bates es va
acollir a la jubilació anticipada, però no la pot gaudir. Enyora la rutina
fecunda de l’any acadèmic i ha perdut l’interès per la recerca. L’èxit
professional tardà de la seva dona, Winifred, guanya importància i redueix al
marit a un paper d’acompanyant i encarregat de la llar. Al mateix temps,
l’aspecte rejovenit de la seva dona torna més incòmode la consciència d’edat
que els separa. Només trenquen la monotonia de la vida quotidiana d’en Desmond
els feixucs viatges a London per comprovar l’estat del seu pare, un ancià de
vuitanta-nou anys, antic músic d’una orquestra de ball, que tossudament es nega
a mudar-se de la casa que no reuneix condicions de seguretat.
Però aquestes decepcions no són
res comparat amb l’angoixa que li provoca la seva pèrdua auditiva, que genera
una constant fricció domèstica i dificultat social. El professor observa que en
la imaginació popular, la ceguesa és tràgica i en canvi la sordesa és còmica,
excepte per qui la pateix. Per culpa d’aquesta sordesa, Desmond Bates es veu
enredat, sense adonar-se'n, a les xarxes d’una jove que, amb una conducta
capriciosa i imprevisible, amenaça de desestabilitzar completament la seva vida
de jubilat. Alternativament divertida i commovedora, La vida en sordina és un relat brillant dels esforços d’un home per
assumir la sordesa i la mort, la vellesa i la mortalitat, la comèdia i la
tragèdia de l’existència humana.
És una novel·la hàbil i divertida
d’un dels grans mestres que, mentre reconeix que la sordesa del protagonista
està basada en la seva pròpia, demostra que la seva percepció segueix essent
molt aguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada