La vida sense la Sara Amat Pep PUIG
Sinopsi:
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb
prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb
la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia
l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la
Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta
història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó
que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires
dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i
tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la
Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un
poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una
nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la
porta del darrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada