Proses reposades Miquel Martín
Aquest recull de proses de Miquel Martín presenta un estil depurat, concís, en alguns moments poètic, sempre impregnat d'un ritme suggeridor i d'una gran riquesa lèxica. L'observació del paisatge, el relat de la cuina, la passió per la llengua i l'inventari del jo es renoven a través de la forma i ens conviden a una exploració, serena i assaonada, dels replecs de l'existència.
Tal com exposa Toni Sala en el pròleg: "Tots els escriptors tenen uns pares i uns avis, i el normal és saber-ne noms i cognoms. Martín els reconeix i no pretén sortir gens del camí marcat. És tan clàssic i endreçat com Gaziel. No s'ha deixat entabanar per les sortides fàcils i els corriols efímers. Ni s'ha perdut ni s'ha enfangat en un marge. Són escrits molt de fons. Algunes proses s'obren com un regal i aconsegueixen una de les màximes impressions artístiques. Llavors tant és de què parlin, voldries que no s'acabessin mai".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada