Llibre proposat per la tertúlia del 2 de novembre de 2015
La dama enamorada   Joan Puig i Ferreter
      A La dama enamorada  hi ha un pòsit de realitat: l'enamorament de Puig i Ferrater per Madame Thevenot, les seves relacions, la gelosia del fill, la incapacitat d'una estabilitat emocional i sentimental; però els aspectes més aparents i externs d'aquesta realitat són transformats al seu gust artístic per tal de fer de l'episodi viscut una obra d'art.

L'obra se'ns presenta com un típic producte del modernisme, dramatitzant un fet viu, apassionat, on els sentiments tenen el paper protagonista i un dels personatges tipifica tota una actitud estètica i vital, duta, en alguns aspectes, a les darreres conseqüències. Si ens sobta el to excessivament vitalista carregat, negre de l'assumpte, recordem que Puig i Ferreter s'inicià en un dels grups de la "bohèmia negra" modernista, tan allunyada de la "bohèmia daurada" d'un Rusiñol, per exemple.

La dama enamorada va constituir  un triomf per a Puig i Ferreter tant com per als seus intèrprets, que tots varen esmerçar-hi un esforç meritíssim i encertat. El seu sosteniment en els cartells durant un bon nombre de dies va significar un esforç i un gran combatiment intern, perquè l'obra fou refusada pels puristes aburgesats i, el públic, sempre distret i mal guiat per la crítica, no va respondre a les seves qualitats.

Llibre proposat per la tertúlia del 5 d'octubre de 2015
CABARET POMPEYA   Andreu Martín

   Sinopsi: Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles. Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món. Mentre el Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d'aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista. Amb aquesta magnífica novel·la, que constitueix tot un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, Andreu Martín fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones.

Llibre proposat per la tertúlia del 7 de setembre de 2015
Fortunata y Jacinta       Benito Pérez Galdós

  Sinopsi:
  Publicada en quatre volums entre el gener de 1886 i el juny de 1887, Fortunata y Jacinta és l’obra de major relleu d’en Benito Pérez Galdós.

Aquesta novel·la ambientada a Madrid entre el desembre de 1869 i l’abril de 1876, recull la història de la dona legal “Jacinta” i l’amant “Fortunata”, i la de l’hereu “Juanito Santa Cruz” en una barreja d’aspectes de la vida íntima, individual i col·lectiva, i el seu reflex en els conflictes socials.

Sobre el transfons de la Primera República, el cop d’en Pavia i l’inici de la Restauració, el narrador construeix un vast univers de ficció a partir dels esdeveniments històrics.

Amors apassionats recorren la burgesia enriquida, ociosa, feliç, conservadora del seu passat amb hàbits intatxables, les classes mitjanes que viuen del seu treball i que s’esforcen per trobar acomodament i educació, pressionats pels conflictes, relació entre classes, introduint tertúlies en cafès madrilenys, un filòsof pràctic “Evaristo Feijoo i l’ambient de les classes baixes, de la necessitat.

El talent de Galdós per a la caracterització psicològica dels personatges i la seva poderosa imaginació per crear trames argumentals situen aquesta novel·la al capdamunt de la narrativa del segle XIX.