Llibre proposat per la tertúlia del 3 de desembre de 2018
Tres presoners    Aurora Bertrana

   Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presoners alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració o l'amistat. Aquesta novel·la breu i intensa recull l’experiència de l’autora en un poblet francès i dóna una visió dels fets inèdita: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.

Llibre proposat per la tertúlia del 5 de novembre de 2018 (19 h)
Cançó de la plana  Kent Haruf
    

Al petit poble de Holt, Colorado, un professor s’ha de fer càrrec dels seus dos fills, que s’inicien en l’aventura de viure, després de la desaparició de la seva dona; una adolescent embarassada és rebutjada per la seva mare i es veu obligada a buscar refugi, i dos germans solitaris d’edat avançada que viuen en una granja dels afores veuen com el seu dia a dia s’altera sense remei quan decideixen acollir un hoste inesperat.

Les vides de tots aquests personatges s’entrellacen en la cadència lenta d’aquesta comunitat rural que es debat entre la modernitat i els valors tradicionals. Amb una prosa senzilla i plena de detalls, Kent Haruf ens mostra un paisatge humà commovedor on l’amor i l’esperança esdevenen el motor de tota vida humana.

Llibre proposat per la tertúlia del 8 d'octubre de 2018 (19:00 h)
Proses reposades  Miquel Martín 

   Resum del llibre: 

Aquest recull de proses de Miquel Martín presenta un estil depurat, concís, en alguns moments poètic, sempre impregnat d'un ritme suggeridor i d'una gran riquesa lèxica. L'observació del paisatge, el relat de la cuina, la passió per la llengua i l'inventari del jo es renoven a través de la forma i ens conviden a una exploració, serena i assaonada, dels replecs de l'existència.

Tal com exposa Toni Sala en el pròleg: "Tots els escriptors tenen uns pares i uns avis, i el normal és saber-ne noms i cognoms. Martín els reconeix i no pretén sortir gens del camí marcat. És tan clàssic i endreçat com Gaziel. No s'ha deixat entabanar per les sortides fàcils i els corriols efímers. Ni s'ha perdut ni s'ha enfangat en un marge. Són escrits molt de fons. Algunes proses s'obren com un regal i aconsegueixen una de les màximes impressions artístiques. Llavors tant és de què parlin, voldries que no s'acabessin mai".