Llibre proposat per la tertúlia del 14 de desembre de 2015
La febre d'or     Narcís Oller
     La febre d’or és l’obra més ambiciosa de Narcís Oller. Hi retrata la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a l’especulació borsària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d’ells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s’enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l’alta burgesia barcelonina. Però, com en el cas de L’escanyapobres, Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la seva obsessió pel diner, s’arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig.

Es tracta d’una novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes. Barcelona és l’espai central de l’obra, però també Vilaniu i París, i els personatges estan perfectament dibuixats, fruit d’una llarga observació i documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins.

Llibre proposat per la tertúlia del 2 de novembre de 2015
La dama enamorada   Joan Puig i Ferreter
      A La dama enamorada  hi ha un pòsit de realitat: l'enamorament de Puig i Ferrater per Madame Thevenot, les seves relacions, la gelosia del fill, la incapacitat d'una estabilitat emocional i sentimental; però els aspectes més aparents i externs d'aquesta realitat són transformats al seu gust artístic per tal de fer de l'episodi viscut una obra d'art.

L'obra se'ns presenta com un típic producte del modernisme, dramatitzant un fet viu, apassionat, on els sentiments tenen el paper protagonista i un dels personatges tipifica tota una actitud estètica i vital, duta, en alguns aspectes, a les darreres conseqüències. Si ens sobta el to excessivament vitalista carregat, negre de l'assumpte, recordem que Puig i Ferreter s'inicià en un dels grups de la "bohèmia negra" modernista, tan allunyada de la "bohèmia daurada" d'un Rusiñol, per exemple.

La dama enamorada va constituir  un triomf per a Puig i Ferreter tant com per als seus intèrprets, que tots varen esmerçar-hi un esforç meritíssim i encertat. El seu sosteniment en els cartells durant un bon nombre de dies va significar un esforç i un gran combatiment intern, perquè l'obra fou refusada pels puristes aburgesats i, el públic, sempre distret i mal guiat per la crítica, no va respondre a les seves qualitats.

Llibre proposat per la tertúlia del 5 d'octubre de 2015
CABARET POMPEYA   Andreu Martín

   Sinopsi: Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles. Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món. Mentre el Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d'aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista. Amb aquesta magnífica novel·la, que constitueix tot un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, Andreu Martín fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones.