Les edats perdudes Judit Pujadó
A principis dels anys vuitanta, encara a l'adolescència,
la Nora perd els pares. Obligada a viure amb la seva àvia, que pràcticament no
coneix, la Nora veu com la vida se li capgira quan s'ha de traslladar a una
barriada de Barcelona. Enyorada de l'alegria i la placidesa que li transmetien
els pares, la Nora ha d'aprendre a viure en un ambient molt més dur, més amarg.
Amb els seus nous amics, passa les tardes recorrent els carrerons del barri i
les esplanades, alhora que, de mica en mica, descobreix la beguda, el sexe, i
es va acostumant a la seva nova vida, fins que un segon tràngol l'obliga a
refer-la per segona vegada lluny de la ciutat, en un poble on la gent ha après
a viure sense passat. A partir dels records que basteixen els personatges i de
la solitud que els impregna, en un joc creuat de retalls de vida, Judit Pujadó
construeix amb gran sensibilitat una sòlida novel·la que alterna les
dificultats i dolors del pas a l'edat adulta amb la tranquil·la i satisfeta
decadència de la maduresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada