Llibre proposat per la tertúlia del dia 11 de gener de 2016
La vida en sordina      David Lodge
   Quan la universitat va fusionar el departament de lingüística amb el d’anglès, el professor Desmond Bates es va acollir a la jubilació anticipada, però no la pot gaudir. Enyora la rutina fecunda de l’any acadèmic i ha perdut l’interès per la recerca. L’èxit professional tardà de la seva dona, Winifred, guanya importància i redueix al marit a un paper d’acompanyant i encarregat de la llar. Al mateix temps, l’aspecte rejovenit de la seva dona torna més incòmode la consciència d’edat que els separa. Només trenquen la monotonia de la vida quotidiana d’en Desmond els feixucs viatges a London per comprovar l’estat del seu pare, un ancià de vuitanta-nou anys, antic músic d’una orquestra de ball, que tossudament es nega a mudar-se de la casa que no reuneix condicions de seguretat.

Però aquestes decepcions no són res comparat amb l’angoixa que li provoca la seva pèrdua auditiva, que genera una constant fricció domèstica i dificultat social. El professor observa que en la imaginació popular, la ceguesa és tràgica i en canvi la sordesa és còmica, excepte per qui la pateix. Per culpa d’aquesta sordesa, Desmond Bates es veu enredat, sense adonar-se'n, a les xarxes d’una jove que, amb una conducta capriciosa i imprevisible, amenaça de desestabilitzar completament la seva vida de jubilat. Alternativament divertida i commovedora, La vida en sordina és un relat brillant dels esforços d’un home per assumir la sordesa i la mort, la vellesa i la mortalitat, la comèdia i la tragèdia de l’existència humana.

És una novel·la hàbil i divertida d’un dels grans mestres que, mentre reconeix que la sordesa del protagonista està basada en la seva pròpia, demostra que la seva percepció segueix essent molt aguda.

Llibre proposat per la tertúlia del 14 de desembre de 2015
La febre d'or     Narcís Oller
     La febre d’or és l’obra més ambiciosa de Narcís Oller. Hi retrata la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a l’especulació borsària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d’ells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s’enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l’alta burgesia barcelonina. Però, com en el cas de L’escanyapobres, Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la seva obsessió pel diner, s’arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig.

Es tracta d’una novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes. Barcelona és l’espai central de l’obra, però també Vilaniu i París, i els personatges estan perfectament dibuixats, fruit d’una llarga observació i documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins.

Llibre proposat per la tertúlia del 2 de novembre de 2015
La dama enamorada   Joan Puig i Ferreter
      A La dama enamorada  hi ha un pòsit de realitat: l'enamorament de Puig i Ferrater per Madame Thevenot, les seves relacions, la gelosia del fill, la incapacitat d'una estabilitat emocional i sentimental; però els aspectes més aparents i externs d'aquesta realitat són transformats al seu gust artístic per tal de fer de l'episodi viscut una obra d'art.

L'obra se'ns presenta com un típic producte del modernisme, dramatitzant un fet viu, apassionat, on els sentiments tenen el paper protagonista i un dels personatges tipifica tota una actitud estètica i vital, duta, en alguns aspectes, a les darreres conseqüències. Si ens sobta el to excessivament vitalista carregat, negre de l'assumpte, recordem que Puig i Ferreter s'inicià en un dels grups de la "bohèmia negra" modernista, tan allunyada de la "bohèmia daurada" d'un Rusiñol, per exemple.

La dama enamorada va constituir  un triomf per a Puig i Ferreter tant com per als seus intèrprets, que tots varen esmerçar-hi un esforç meritíssim i encertat. El seu sosteniment en els cartells durant un bon nombre de dies va significar un esforç i un gran combatiment intern, perquè l'obra fou refusada pels puristes aburgesats i, el públic, sempre distret i mal guiat per la crítica, no va respondre a les seves qualitats.